Al segle XIX, a Catalunya, va haver un procès molt ràpid, l'obrerisme i l'industrialització i com a factors determinants d'aquesta visió, lla Renaixença i un fort catalanisme polític.
Gràcies a la industrialització, el país va millorar en l'aspecte socieconómic i com a conseqüéncia migracions del camp a la ciutat, aixó va fer que Barcelona comencés a creixer i que sigués el primer nucli poblacional de Catalunya.
Tant la mortalitat com la natalitat van disminuir i va crèixer l'esperança de vida, juntament amb una renovació de noves tecnologies industrials i agrícoles, aixó va provocar un cercle demogràfic i una estructura social nova.
Per altra part, la consolidació del català va ser molt polémica ja que hi havia dos partidaris: els del català actuali els jocflorístes, pero tenien un punt en comú,tots dos volien que el català fos un vihncle de cultura.
La renaixença i el Romanticisme compartien aspectes comuns, la llengua, la geofgrafía i la história.
La publicació del poema Oda a la pàtria, de Bonaventura Carles Arivau, al 1833 a la revista "El Vapor", es considera l'inici de la Renaixença i més endevant amb la celebració dels Jocs Florals, amb aquest cenrtamen literari, la literatura catalana es va anar fent cada cop més important.
Jacint Verdaguer que era un gran coneixedor del país, va guanyar els Jocs Florals al 1865, i Àngel Guimerà que va ser el fundador del diari "La Reneixença", i també va ser molt reconegut grácies a obres com "Mar i Cel", "Maria Rosa" o "Terra Baixa".
Per un altre part Narcís Oller es va convertir en el credor de la novel·la catalana contemporània amb un recull d'obres realistes.
Pep Ventura va ser qui va difondre la serdana, que es va convertir en la dansa mes representativa de Catalunya.
El desig d'un coneixement mes ampli com els catalans havien aconseguit organitzar la seva seva convivencia al llarg de les históries, es van fer un gran nombre de publicacions sobre el dret Català i les seves característiques. Amb el suport de la burgesia, l'esglesia i d el'exercit, la restauració borbónica va frenar el moviment obrer i axí acabant la tercera guerra carlista i va garantir una estabilitat econçomica i plítica.
