Àngel ( màxim representant de la Renaixença) juntament amb Jacint Verdaguer i Narcís Oller son els màxims representants de la novel·la i poesía catalana del segle XIX i vindria a donar sentit a la consolidació de la drmàtica.
Moltes de les seves obres encara es representen, sembla que moltes obres d'aquest escriptor i dramaturg ens transemten unes sencaions i ens transporten a nous mns inimaginables, fet que fa que les seves obres s'apropin molt al públic i sentir-les en primera persona.
Parlar de la biografía de Guimerà no es una tasca fàcil ja que la seva vida es plena d'altibaixos que l'han marcat, en els seus últims dies va rebre un seguit d'homenatges. Va ser una persona retreta que li costava parlar de la seva vida íntima, encara i així en les seves obres es visible part de les seves delusions amoroses.
Poc despres de la mort del seu pare a l'any 1979 i desprès i fa possible una nova línea creativa, Guimerà, deprès d'estrenar la seva primera obra teaatral Gal·la Placídia, sabem que a li enteresava el teatre ja que per ell tenia una forma d'expresió diferent a la qque pot tenir la poesia o la narrativa. D'aquesta forma i amb l'impuls donat per Frederic Soler i l'afany de superar el seu teatre , comença la seva carrera teatral que no deixa mai.
Totalment inserit en el món de la faràndula, l’any 1885 contribueix a la fundació de l’Associació Teatral d’Autors Catalans.
Juntament amb l’activitat artística, Guimerà no va deixar de participar en la política catalana, des d’una perspectiva conservadora. Aquesta dinàmica d’home públic amb un contingut polític es va coronar amb el discurs de defensa de la llengua catalana, que pronuncià l’any 1895, en aquell moment nomenat ja president de l’Ateneu Barcelonès. Quan, finalment, dimiteix de la direcció de “La Renaixensa ” (1903), també decideix apartar-s'hi de la vida pública.
Els darrers anys de la seva vida els passa apartats, i se li nomena fill adoptiu de Barcelona
Al 1929 encara realitza un discurs als Jocs Florals, on expressa una ferma reivindicació catalinista. Des de l’any 1906 fins al 1922 va serproposat, molts cops com a candidat al Premi Nobel de Literatura, pró ja li faltava poc per morir, aixó passa el 18 de juliol de
Com ja savem la seva introducció dins de la dramàtica comença a l'any 1979 despres de la presntació de la seva primera obra teatral, pero encara i axi segueix escribint popesia, utilitzant esquemes i estructures anteriors.
