Auca d'Ángel Guimerà

Ángel Guimerà era fill de pares no casats, nascut al 1845 a Tenerife ( pare Català i mare Canària), tot i ser messtís i els problemes d'inaptació en l'ambit social d'alla o vivia a l'edat de 8 anys va anar a viure al Vendrell.

Perfí tenia una oportunitat d'adaptar-se i de reincerció en aquell nou lloc ja que descooneixien el seu petit secret, com té aquesta oportunita de començar de zero, s'esforça moltissim per no tornar a ser el personatje marginat, es posa a estudiar català ja que era una llengua totalment nova per ell. Pro´les seves alegries estan contraposades per una gran ammor frustrat, el de Maria Rubió que era la seva estimada, ella renuncia a ell per una qüestió familiar ja que els seus pares pensaven que amb la literatura no tindrien una vida prolífera.

Desprès d'aquest fracàs amorós, decideix marxar d'alla (Vendrell) i instalar-se a Barcelona, allà publicarà el seu primer a la revista Garmalla, titulat "El rei i el conseller" també va fer publicacions a la revists "Renaixença".

 Els seus poemes van despertar molts seguidors i va començar la seva fama, fins que a l'any 1859 quan va ser nomenat Mestre del Gai Saberals Focs Florals que es van restaurar al 1859. Més endavant va continuant escrivint però també va fer teatre recordant l'època d el'edat mitjana però on introdueix el realisme,A les seves obres relacionava la passionalitat peró al mateix temps una grandiscressió en relació amb la seva biografia.

Però no tan sols va escriure teatre, la seva fama va fer que algunes de les seves obres fossin musicalitzades, una en particular per Morera.

Finalment a las 1924 Àngel Guimerà va morir , tots van sortir al carrer a donar-li un últim adéu i fins i tot lapremsa va anar a acomiadar-se d'aquest gran escriptor.

Àngel Guimerà: Biografía

Àngel Guimerà nascut a l'any 1845, els seus pares no estaven casats,nascut a Tenerife, fill de pare català i mare canària, i es traslladà a El Vendrell quan tenia vuit anys. Va tenir  un amor frustrat amb Maria Rubió, en la qualels pares respectius s'oposaven al prometatge.

Tenia tndéncia a interpretar les seves obres basant-se en la seva biografia, i s'explica en gran part, d'aquí prové la inevitable temptació de projectar sobre l'autor i la seva obra lectures psicoanalítiques.

Alguns aseguraven que era homosexual ja que mai havia tingt una relació i al estar sempre envoltat de deixebles molt més joves. Amb el temps només alguns biógrafs com Carcavà  i després  Ferran de Pol, van descubrir  que Guimerà no era homosexual.

Pel que fa al seu "mestissatge", el tema de l'inadaptat, del diferent, és un motiu recurrent a la seva obra, tal com ja va remarcar Fàbregas. És evident que s'hi pot trobar una clara relació amb la biografia del dramaturg

El primer període en la creació dramàtica de Guimerà es destaca especialment per la voluntat de seguir una proposta programàtica plantejada pels amics de l'autor, persobretot per Josep Yxart.

 Havia consolidat uns models de teatre en català de base melodramàtica en què alternava les comèdies costumistes amb els drames rurals o històrics. Això va provocar la insatisfacció de molts intel·lectuals.

Però es va donar un intent de recuperar amb el nom de tragèdia unes formes de drama culte que renovessin la ja establerta tradició romàntica.


On millor sabé expressar això va ser, en els seus drames en prosa de la dècada dels noranta, especialment en obres com Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) o La filla del mar (1900).

El període final de la seva producció dramàtica, el que comprèn els anys 1900-1924, on es nota una diversificació de la seva obra, el constant canvi de registres i estils, fa difícil reconèixer-ne el fil conductor.Obres com L'Eloi (1906) o Sol solet (1905) van fer que l'autor recuperes el to de les seves millors produccions.

Guimerà obtenir el títol de Mestre en Gai Saber als Jocs Florals del 1877.
La seva obra lírica va ser escasa; es redueix a dos reculls, un del 1887 (Poesies, amb pròleg de Josep Yxart, i un altre del 1920 (Segon llibre de poesies). La característica més marcada en aquest àmbit de la seva obra és sens dubte la varietat de registres.

La dedicació de Guimerà a la prosa narrativa fou més aviat circumstancial, fins al punt que la seva aportació al gènere es redueix a un parell de contes ("El gos de casa" i "El nen jueu", 1890) i una novel·la breu: Rosa de Lima (1917).
Per a ell, la creació literària i el catalanisme van estretament lligats.
Dels congressos catalanistes del 1880-1881 al famós discurs en català, Guimerà va estar sempre relacionat amb la propaganda i la militància catalanista.

Finalment, al 1906 va aplegar alguns dels seus discursos i parlaments al volum Cants a la pàtria, dedicat al seu amic Pere Aldavert.

La História de Catalunya

A la história de Catalunya trobem, que la llengua catalana no s'utilitzava a l'hora d'escriure, sino només parlada, contrariament el castellà era la lengua literaria aquest canvi no va ser possible fins al 1833 cuan Carles Arivau va publicar el diari "El Vapor", on hi va escriure un poema titulat "Oda a la Pàtria", fet que va significar l'inici de la Renaixença.(influit pel Romanticisme)
Alguns intel·lectuals es van posar a investigar sobre la História de Catalunya, com Antoni de Bofarull, i va decobrir que era un país poderós amb els seus reis i que dominava la mediterrànea. Victor Balaguer va trobar moltes llegendes, i el catedràtic Manuel Milà i Fontanals, considerat el primer provençalista espanyol, va fer un recull de cançons catalanes i les va publicar al "Romancerillo Catalán".
Un altre catedràtic Joaquim d'Ors es va plantejar la necessitat d'escriure en català i per aquesta raó s'havien de recuperar els Jocs Florals. Verdaguer va solucionar totes les disputes dels Jocs Florals, també va ser un gran restaurador de la llengua, amb lAtlàntida va guanyar el premi especial, pero qui guanyà els tres premis dels Jocs va ser Àngel Guimerá.
Al 1871 va sortir una revista escrita totalment en català , que uns anys desprès es titularia "La Reneixença"i Àngel Guimerà com a director.
també es feia teatre i va tenir una repercusió en les sardanes i la música