"Ànimes de la nit"

Molts us preguntareu, el perquè del títol, la raó és molt simple, m'agradaria presentar-me mostrant-vos una de les meves aficions, la poesia.

Aquest títol pertany a un dels molts poemes de l'autor català Salvador Espriu, per mi descriu a la perfecció la meva forma de ser, tinc una visió de la vida i del transcurs dels esdeveniments una mica trista, en la qual li dono molta importància als sentiments i a l’expressió d'aquestos. La meva via d'escapament es la poesia, bé en realitat és el rap, per mi són termes que van relacionats estretament, un dona sentit a l'altre i si mai hagués conegut la poesia potser mai m'hagués animat a escriure.

Us podria explicar els meus objectius, però en part ja us els he explicat al principi de l'entrada, el meu propòsit es donar-li una importància màxima als meus sentiments, compartir la meva forma de pensar amb els altres, això ho intentaré realitzar mitjançant la poesia, però sempre des de una visió una mica més moderna, el rap.

M'agradaria mostrar-vos que el rap en català pot ser tan bo com l'americà i que sí, el rap és poesia.

A continuació us deixo una adaptació del poema esmentat al principi de la publicació, de Salvador Espriu.

"Animes de la nit"

Animes de la nit  amagats darrere d’una mirada cristal·lina,

poc a poc la percepció de la realitat, en la immensitat desapareixia,

encreuant una visió distorsionada i plena d’ira

que en el fons del seu cor, una rivalitat apàtica cadascú de l’altre sentia.

Dos miralls trencats sense reflex aparent,

dues animes corrompudes i materialistes

es retroben entre cops contundents,

fanals inútils sense llum aparent

com si es tractessin de mosques,  agitaven canell ,

llençant-los engrunes de misèria, les despulles de la gent.

El seu alè sulfurós es barrejava amb l’aire perfumat,

un empenya a l’altre per un miserable  lloc privilegiat,

palpant les carns nues un i l’altre com papers estripats.

Sentint la enveja en cada exhalació .

sentint l’acceleració del cor en sentiments, immersió

fent veure que es gratava, un a l’altre pel coll l’enganxava,

mirant amb desesperança i odi com la vida reflectida en els ulls li passava,

escoltant per primera vegada els laments de la gent que ell tan detestava,

sagnant calers corromputs, per la dolça venjança.

Aquest bolc està creat per utilitzar-lo a l'assignatura de Llengua Catalana de 2n de BAT, curs que estudio, al centre ES Comte de Rius, Tarragona.