dilluns, 4 d’octubre del 2010

Auca de la Renaixença

L'entrada d'avui, es un resum de les cinc primeres caselles de l'auca de la Renaixença.

Per poder-vos explicar les cinc caselles correctament i per que sigui fàcil entendre-les us explicaré la meva interpretació de cada una d'elles, peró primer situarem el context históric.

Us omençaré situant la Decadència, és el període l'època de la literatura catalana que comença amb l'edat moderna (Segle XVI) fins a la Renaixença del segle XIX. En aquest període la literatura catalana perd tot el seu explendor, ja que no s'utilitza com a llengua literaria el català, sinó el castellà.
La Reinaxença, com bé ens indica el seu nom, intenta fer reneixer la llenguua catalana.

La primera vinyeta ens parla d'aixó, de la Decadència, tots els escriptors catalans escribien en castellà, es a dir no hi havia escripotrs catalans com a tal, sino autors amb noms i cognoms catalans pero que  no utilitzaven la seva llengua natal a l'hora d'escriure, la llengua catalana i com a conseqüència s'anava perdent de mica en mica.
La raó èss que alguns personatjes importants de l'época afirmaven que amb el català no es podia anar en lloc, que el català havia mort. Ès el cas de Capmany, militar, filósof, historiador, economista i polític. fou autor de multitud de llibres sobre filologia i història de Barcelona, destacant les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (1779-92), fonamentals per als intel·lectuals de la Renaixença.( interpretació de la segona vinyeta)


Campmany
 La Renaixença volia coseguir tot el contrari, que no es perdès, ja que en aquella època només es parlava i s'escribia en alguns llocs aillats de Catalunya, lluny de l'nfluència del castellà on el catala s'havia mantingut puar.
Com bé ens diu l'auca, tres ecriptors catalns no es creien aquestes afirmacions de Capmany, i van intentar recuperar aquest català "perdut", intentant refer la llengua, ells van ser: Ramis Batllò i Amat. ( tercera vinyeta)
Però el poble tampoc es creia que el català haguès mort i que ja no servia parlar-lo perque era un eina de per retrocedir sense poder avançar en cultura.( quarta vinyeta)
Aixó no es posible fins al 1833 quan arriba la tan esperada renaixença i amb ella el retorn del català (cinquena vinyeta)

Aquestes cinc vinyetes ens parlen del l'abandonament de les creencies de la Decadència, fins a l'inici de la Renaixença.

2 comentaris:

  1. No he pogut fer els resums del videos ja que decaregant-me el Real Player no podia veure'ls, si que podia sentir-los, pero al no poder parar-los m'era impossible agafar apunts. En cap dels ordinadors de casa m'ha funcionat.

    Gràcies.

    ResponElimina
  2. Enric, me les he visti desitjatper entendre el teu text. No és agradable llegir d'aquesta manera: has de canviar la configuració del bloc perquè perdré la vista.
    Has devigilar amb les faltes i amb la redacció. Hi ha alguna cosa del "poble" que no has entès

    ResponElimina